Logopèdia

La logopèdia tracta un ampli ventall de trastorns relacionats amb la veu, la parla i la comunicació. A més, també pot ajudar a les persones amb dificultats per empassar.

Aquesta teràpia serveix tant en el cas de nens amb problemes de llenguatge o audició com en adults que pateixen les conseqüències d'un traumatisme cranioencefàlic, de lesions neurològiques o de malalties relacionades amb l'envelliment.

Els tractaments es dissenyen en funció de cada patologia. En alguns casos, consistiran en tècniques per evitar que la persona s'ennuegui a l'hora de menjar o beure. En altres casos, se centra a millorar les habilitats de comunicació oral perquè el/la pacient aconsegueixi parlar amb seguretat i claredat.

La logopèdia treballa en comú amb altres disciplines, ja que les causes i els problemes de la parla i el llenguatge poden ser molt variats. Les àrees afectades poden ser l'audició, la pronunciació, la disfàgia, entre d'altres. Les causes poden ser físiques (malalties o traumatismes) i també psicològiques.

Un cop diagnosticada la persona, es valoren les seves necessitats i s'apliquen tècniques per assolir els objectius plantejats.

Les tècniques de logopèdia són eficaces en qualsevol persona amb dificultats comunicatives congènites o adquirides. Els trastorns més freqüents que es tracten són els següents:

> Problemes en les cordes vocals causats per pòlips, nòduls o tumors.
> Dificultats per articular sons, com dislàlia, disàrtria o disfèmia.
> Retard en l'adquisició del llenguatge.
> Trastorns del llenguatge, com dislèxia o afàsia.
> Dificultats en l'audició, que afecten a la capacitat per pronunciar fonemes.
> Problemes de deglució, com la disfàgia.


La logopèdia abasta tot el procés de la comunicació humana, tant la comprensió i expressió del llenguatge verbal i escrit, com la comunicació no verbal o les funcions auditives i visuals.


Per aquest motiu, en algunes persones amb discapacitat física, intel·lectual, cognitiva o sensorial es planteja la necessitat d'emprar sistemes alternatius de la comunicació (SAAC). Aquestes formes d'expressió, diferents del llenguatge parlat, tenen com a objectiu millorar la comunicació perquè els pacients tinguin més autonomia i qualitat de vida.