Entrevistem a la Queralt Casas, jugadora del València Basket

04/09/2020
MIFAS Active

Durant la seva visita en el nostre Centre de Salut i Esport MIFAS Active, la jugadora ha passat una bona estona fent exercicis amb l’educadora física esportiva i clients del centre.

Hem tingut el plaer de tenir com a convidada a la Queralt Casas, jugadora del València Basket i MVP Nacional Endesa 19/20. Durant la seva visita en el nostre Centre de Salut i Esport MIFAS Active, la jugadora ha passat una bona estona fent exercicis amb l’educadora física esportiva i clients del centre i ha pogut conèixer de primera mà la tasca de MIFAS. Carregada d’energia positiva, ens ha explicat moltes coses sobre la seva vida i també de la seva passió, el bàsquet. Llegiu l’entrevista!

Queralt Casas (Bescanó, novembre de 1992). Actual jugadora del València Basket i amb una gran trajectòria professional a nivell europeu. Abans d’arribar a València, va jugar a Turquia, França i Hungria. A més, ha estat escollida com a MVP Nacional de la LF Endesa 19/20.

1. Què t’ha aportat l’esport i l’activitat física a nivell personal?

Els valors que et dona l’esport no els aconsegueixes enlloc. Vaig marxar de casa per jugar a bàsquet als 13 anys i això va fer que madurés més aviat del que em tocava. Vaig viure en una residència, on em cuinaven i convivia amb adults, però l’experiència et fa madurar i veure coses que als 13 anys, si hagués estat a Girona, no hagués vist.

He aprés a valorar molt més la família i els meus perquè, al final, quan portes tants anys lluny de casa te n’adones del que és realment important. També he aprés a valorar les amistats. Vaig deixar moltes coses de costat com la família i les amistats de quan era jove, i més abans, quan no estàvem tan connectats tecnològicament com ara.

Jo crec que l’esport, en general, et dona moltes coses.

2. Com vas arribar al món del bàsquet? Sempre has fet bàsquet o has practicat altres esports?

De fet, l’esport que més m’agradava era el futbol. Se’m donava molt millor que el bàsquet. M’encantava i ho feia bastant bé. Però arriba una edat en què es separen nois i noies. Jo estava jugant al meu poble, Bescanó i em vaig quedar sola i ho vaig deixar. Jo era molt moguda, no sabia a què em dedicaria professionalment, però sabia que a la meva vida faria alguna cosa relacionada amb l’esport.

He fet esport tota la vida, però vaig començar a nivell professional quan tenia 13 anys, i fins i tot, de més petita vaig fer taekwondo, i vaig ser campiona de Catalunya en 5 ocasions en aquesta disciplina. També vaig provar el tenis amb només 4 anys, però no se’m donava bé.

Com vaig arribar a món del bàsquet? Doncs el fet de ser tan moguda i que m’agradés tant l’esport, va fer que els meus pares em preguntessin què volia fer. El meu germà es va apuntar al Pompeu Fabra de Salt, amb uns amics de l’escola, i jo li vaig dir al meu pare “Ostres! Doncs a mi m’agrada el bàsquet”. I el meu pare, que sempre hi havia jugat, i que era el seu esport, al dia següent em va apuntar. De fet, al final va ser l’esport que em va cridar més l’atenció.

3. Quins plans de futur tens tant a nivell esportiu i professional?

El meu somni com a esportista és jugar uns Jocs Olímpics. En principi, aquest era “l’any”, perquè la porta estava una mica oberta, però a causa de la COVID19 no ha pogut ser. Els Jocs els han passat a l’any que ve, a veure si hi puc participar!

Llavors, quan acabi amb el bàsquet, el que m’agradaria fer és fisioteràpia o preparació física. Alguna professió relacionada amb l’esport. Vaig contemplar l’opció de fer fisioteràpia, però és una carrera amb molta pràctica i quan ens toca viatjar tant, amb els exàmens i les pràctiques, és complicat.

Així doncs, el que estic fent és educació infantil perquè una altra cosa que m’agrada a part de l’esport són els nens. No obstant, si puc m’acabaré dedicant a la fisioteràpia perquè és el que sempre m’ha cridat l’atenció.

4. Animaries a les persones amb discapacitat a fer esport? Per què?

Sí. L’esport i l’activitat física, al final, li aporta els mateixos valors a una persona amb o sense discapacitat. Només és una manera diferent de practicar esport.

5. Ara que has pogut provar el nostre servei, el recomanaries?

Totalment. Quan m’heu explicat tot el que feu, m’ha semblat súper interessant. És maco. A altres centres amb gimnàs hi ha moltes instal·lacions que no estan del tot adaptades, i que tenen en compte només vestuaris o lavabos. En canvi, aquí està molt bé el que feu.

Comentaris