Com afrontem la discapacitat?

La major part de la discapacitat física (més d'un 80%) és sobrevinguda després del naixement per condicions comunes i accidents de tot tipus. La discapacitat o una malaltia greu pot aparèixer a la nostra vida de manera sobtada, gradual, inesperada i de moltes maneres diferents.

Com reaccionem davant la pèrdua de salut? Quines emocions sentim? Com ho afrontem?

Evidentment no hi ha una resposta única davant d’aquestes preguntes. Totes les persones experimentem en major o menor grau algun tipus de reacció emocional i psicològica. Són molt diverses les emocions i sentiments que poden aparèixer en aquestes situacions, com per exemple; tristesa, desorientació, incertesa davant del futur, inseguretat per gestionar allò desconegut, sentiments de solitud i sensació de pèrdua de control de les rutines i de la pròpia vida.

Un dels impactes més complicats d’afrontar és el diagnòstic de la discapacitat o de la malaltia. Abordar aquesta realitat és un repte. Les reaccions psicològiques més freqüents davant aquesta situació són:

• Estrès i ansietat
• Reaccions degudes a la percepció de pèrdua
• Independència o dependència exagerades
• Pèrdua d’autoestima
• Reaccions degudes a l’afectació de la imatge corporal
• Estrès posttraumàtic
• Hipervigilància i hipocondria
• Emmascarament del sofriment
• Negació
• Crisi existencial

Cada persona reacciona de manera diferent, no existeix una manera ideal o dolenta, depèn també de les circumstàncies personals, del moment vital de cadascú i del seu entorn social, però està clar que hi ha uns patrons de resposta identificables i que passem per diverses etapes d’adaptació.

Potser hi haurà algun moment que no tinguem ganes de lluitar, però ho seguirem fent per inèrcia. Ens hem de permetre estar tristos, espantats i angoixats. Hem d’aprendre a deixar l’autoexigència de costat i aprendre a conviure amb aquests sentiments nous que ens poden acompanyar en moments determinats.

Totes les persones disposem d’habilitats i estratègies que ens permeten afrontar situacions inesperades. És qüestió de reorganitzar la nostra vida, buscar recursos i adaptar-se al nou ritme i a la nova situació. En molts casos, no només afecta a la persona sinó també als seus familiars i al seu entorn.

Pot ser que no ens agradi demanar ajuda ni exterioritzar els problemes o dificultats, però és important saber que podem comptar amb familiars, amistats i/o persones de confiança.

Algunes recomanacions:

• Evitar les comparacions, cada persona és única.
• Aprendre a demanar ajuda.
• Identificar i acceptar el que sentim: no et jutgis.
• Identificar què necessitem: confiança, seguretat, companyia.
• Aprendre a acceptar la situació.
• Escoltar les nostres emocions.
• Estar ben informats amb fonts oficials i mèdiques. Evitar la sobre informació a les xarxes socials o altres fonts poc fiables.
• Cuidar-nos física i emocionalment.
• Mantenir el contacte social.

És important tenir present que les reaccions psicològiques són comunes a tots els essers humans i que formen part de la vida. De fet, seria poc comú no manifestar cap tipus de reacció davant de situacions complexes o estressants. Sentir ansietat, tristesa, ira, ressentiment o frustració és considerat per la majoria de professionals com a part del procés emocional normal de les experiències difícils. El problema apareix quan la persona no pot superar aquestes emocions negatives i no aconsegueix l’adaptació i l’acceptació.

Amb el temps i amb una gestió adequada, les persones aprenem a afrontar i resoldre circumstàncies difícils.

A MIFAS Active et podem ajudar!