Angoixa en temps de Covid-19

10/09/2020
Atenció Psicològica | MIFAS Active

Quines conseqüències ha provocat aquesta situació en la salut mental de les persones? Quin és el paper de l’angoixa?

Des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, al març, s’han escrit molts articles relacionats amb el malestar psicològic generat a una part de la població durant el confinament. També sobre les conseqüències que ha pogut provocar aquesta situació en la salut mental de les persones.

Tot i que encara estem immersos en la crisi, i desconeixem què passarà a partir de la tardor, els estudis relacionats amb aspectes de l’impacte de la pandèmia en la salut mental que s’han realitzat fins a la data no ens poden donar una informació gaire completa de la veritable situació i de les conseqüències reals provocades pel confinament i el post confinament.

Dit això, si ets d’aquelles persones que opina que amb aquesta situació acabarem ‘fatal’ i els psicòlegs tindran molta feina’, tinc males notícies per a tu. No serà així. I no serà així perquè els éssers humans disposem d’un súper poder màgic que hem anat desenvolupant al llarg de milers d’anys d’evolució: la capacitat d’adaptació.

Si fem un repàs històric dels últims 2.000 anys, ens trobarem amb un seguit de guerres, fams, pandèmies i altres desgràcies col·lectives en multitud de països i poblacions, i en general, un cop finalitzada, la gent continua amb la seva vida. Atenció! No vol dir que no pateixin ni sentin tristesa o dolor per les persones difuntes o desaparegudes, ni que no volguessin sortir d’aquella horrible situació. Però en general s’adapten i segueixen endavant.

Segurament, si agaféssim a una persona que hagués viscut una situació de les esmentades, i li preguntéssim pels seus sentiments o emocions en aquells moments, ens dirien alguna cosa com: dolor, tristesa, por, angoixa, incertesa... Et sona?

Som humans i, davant de situacions que provoquen patiment o situacions incertes, experimentem en general les mateixes emocions. És normal que patim si perdem un ésser estimat, o que tinguem por de contagiar-nos o contagiar als nostres pares, és normal que tinguem por al futur perquè ningú no sap que passarà en moltes esferes de la societat (econòmica, social, educativa...). Si estàs en aquesta situació, tranquil-il·la, ets un esser humà de cap a peus.

El problema principal és que, tot i haver perfeccionat la capacitat d’adaptació al llarg de l’evolució, hi ha ‘errors de sistema’ que no s’han pogut corregir. Un bon exemple és l’angoixa.

L’angoixa és un mecanisme innat que anticipa el perill i prepara el cos per a l’acció en funció de les necessitats de cada situació. Anava molt bé quan els humans vivíem a les coves, perquè si apareixia un lleó ens posàvem alerta, valoràvem les nostres  opcions i fugíem per no morir, o ens arriscàvem a caçar i ja teníem el sopar. El cas és que aquest mecanisme s’ha mantingut inalterat al nostre cap, mentre que els humans ara vivim en un altre tipus de coves i ja no ens preocupa el fet de sortir a caçar per sopar. La nostra ment té un problema a l’hora de valorar si el perill és real o no, perquè amb només imaginar-lo ja ens sembla real, per la qual cosa si creiem que darrera d’aquelles fulles pot haver-hi un lleó, fugirem sense haver vist ni tan sols una pota, per a nosaltres és real, està present.

Si a tot això hi sumem la situació actual d’incertesa ocasionada per un virus al que, amb imaginació o sense, no podem veure, tenim un bon còctel per sentir en determinats moments sensació d’angoixa.

Però com comentava al principi, sentir certa angoixa no ha de ser del tot dolent. L’angoixa ens manté alertes, ens avisa que hem de mantenir la distància social i fer servir mascareta, i també ens fa qüestionar-nos si anar a aquell sopar amb divuit amics i amigues és la millor decisió en aquestes circumstàncies.

És cert que l’angoixa és incòmoda, però forma part de la vida i, com a tal, l’hem d’acceptar i conviure amb ella. No obstant, hi ha un seguit d’accions que pots dur a terme per gestionar-la i regular-la:

1. Fer esport (si és a l’aire lliure millor). Entre els beneficis de l’esport hi ha l’alliberament de tensió i la generació d’endorfines, que ens fan sentir bé de manera quasi immediata.

2. Realitzar activitats d’autocura. Pots maquillar-te, fer-te massatges o practicar algun exercici de relaxació. Tot el que sigui tenir cura personal, repercutirà en el teu benestar físic i mental.

3. Seguir una rutina. Si actualment no treballes ni estudies, marca una rutina diària que impliqui alguna activitat d’esport i alguna activitat a l’aire lliure.

4. Evitar la sobreinformació. Dedica un temps i espai concret al dia per informar-te sobre la situació de la pandèmia. Consulta fonts oficials i reconfigura les notificacions del mòbil per no rebre avisos constantment.

5. Mantenir el contacte amb família i amistats. És important mantenir els lligams amb els éssers estimats per cuidar-los i que ens cuidin. Podem parlar amb ells de les nostres inquietuds i pors. Millor, si pot ser, de manera presencial.

Si has arribat a un punt en el que l’angoixa et bloqueja a l’hora de fer activitats que consideres positives i necessàries per a tu (anar a treballar, quedar amb amistats, fer esport, etc), pots posar-te en contacte amb el nostre servei d'atenció psicològica i t’acompanyarem en la cerca dels teus recursos per superar aquesta situació.  

Comentaris